MANIFEST DE EAPN CV EN COMMEMORACIÓ DEL DIA EUROPEU EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE DELICTES D’ODI

“JUNTES FRENEM L’ODI I SUPEREM LES FÒBIES”

El 22 de juliol de 2011 van morir 77 persones, la majoria adolescents, en sengles atemptats a Noruega perpetrats per un fanàtic autodenominat “extremista cristià de dreta” que va detonar una bomba en la seu del Primer Ministre a Oslo, i després es va desplaçar a l’illa de Utoya on va disparar a adolescents que assistien a un campament juvenil del Partit Laborista.

Des de 2014, cada 22 de juliol commemorem el Dia Europeu en Memòria de les Víctimes de Delictes d’Odi, instituït pel Consell d’Europa. En aquests últims 11 anys hi ha hagut moltes més víctimes i supervivents de delictes d’ODI, perpetrats pels qui rebutgen la Tolerància, l’Equitat, la Diversitat i Interculturalitat. I encara que som majoria els qui creem en la cohesió social i la riquesa que aporta la inclusió social, la diversitat, la tolerància i interculturalitat, encara hi ha molts problemes no resolts i un camí llarg per a erradicar la Discriminació i l’Odi fins a aconseguir la Igualtat de Tracte i la Inclusió Social plenes a Europa.

Segons el Ministeri d’Interior, en la Comunitat Valenciana es van registrar 194 denúncies per delictes d’odi en 2021, un 28,5% més que en 2020, i la majoria d’infraccions penals estaven relacionades amb el racisme i la xenofòbia, l’orientació sexual i identitat de gènere, així com amb la discriminació generacional i per raó de sexe o gènere. No obstant això, la realitat de la discriminació i l’odi és una gran desconeguda, especialment per la falta d’estudis i la infra-denúncia. Coneixem a penes la punta de l’iceberg de la realitat de l’odi en les nostres societats. El desconeixement, la vulnerabilitat, l’aïllament, la por a represàlies, les barreres burocràtiques o un sistema de protecció i denúncia poc adaptat a les persones vulnerades fan que, per exemple, només es denuncie un 14% dels delictes de Aporofobia a Espanya. En el cas dels delictes d’odi per aporofobia, l’objecte de l’odi parteix d’una desigualtat estructural que ha de ser corregida. No es tracta de pensar només mesures que continguen els delictes per aporofobia, sinó que posen fi a la situació de pobresa.

Del treball que reporten entitats socials i, especialment, testimoniatges de persones víctimes i/o supervivents d’actuacions discriminatòries també es ressenyen casos de discriminació institucional, i casos de discriminació i odi que pel quotidià semblen invisibles. Totes les fòbies, a més, s’han vist agreujades pel format digital, pels odiadors i odiadores professionals i les noves maneres de divulgar que en un molt curt període de temps fan públic el discurs i la mentida en qualsevol part del món.

Les víctimes de discriminació i odi ens demanen fer un pas més en la defensa de la dignitat i els drets socials, passar de les fòbies a les filies. Volem mostrar que en la lluita contra la discriminació i els discursos i delictes d’odi treballem en xarxa perquè les víctimes i les persones en situació de major vulnerabilitat no es troben soles.

Per tot això, ens dirigim als governs locals i autonòmic perquè avancen de manera clara en polítiques en favor de la Igualtat de Tracte i No Discriminació, i per a això DEMANDEM:

1. Abordar la discriminació i l’odi com a prioritat en les agendes públiques i polítiques.
2. Augmentar la inversió per a conéixer la realitat de la discriminació en els nostres municipis.
3. Capacitar i sensibilitzar perquè la ciutadania conega els seus drets, així com les eines per a defensar-los, i perquè les víctimes no tinguen por de denunciar.
4. Generar mesures que, en el procés de denúncia, permeten un acompanyament efectiu a persones que es troben en una situació de vulnerabilitat per part d’entitats del Tercer Sector.
5. Capacitar i sensibilitzar perquè el personal de les administracions públiques que atén la ciutadania adquirisca coneixements en matèria d’Igualtat de Tracte, Diversitat i Drets Humans.
6. Donar major visibilitat pública a les reclamacions/denuncies, així com a les seues repercussions penals.
7. Generar marc normatiu que regule en matèria de discriminació i odi exercits des de l’Administració Pública.
8. Generar una xarxa coordinada d’oficines municipals contra les Discriminacions i per la prevenció de Delictes d’Odi, on poder denunciar la discriminació i oferir serveis d’orientació a les víctimes.
9. Generar un mapa-catàleg de serveis i programes anti-Discriminació i per la prevenció de Delictes d’Odi.
10. Aconseguir un acord dels partits polítics que previnga discursos d’odi o discriminatoris, especialment cap a col·lectius en situació de vulnerabilitat.
11. Treballar la realitat de la discriminació des de les perspectives urbana i rural.
12. Incorporar les veus i persones de la diversitat en els equips de treball.

“JUNTES FRENEM L’ODI I SUPEREM LES FÒBIES”

#Juntesfrenemlodi #EAPNperlaIgualtatdeTracte

Suma’t al manifest en commemoració al Dia Europeu en memòria de les victimes de delictes d’odi.

• EAPN EXTREMADURA
• COL-LEGI OFICIAL DE TREBALL SOCIAL VALÈNCIA
• SANT JOAN DE DÉU VALÈNCIA
• YMCA
• CDR LA SAFOR
• FUNDACIÓ NOVA FEINA
• INICIATIVES SOLIDÀRIES
• JOVESÓLIDES
• ACCEM
• ACOEC
• FALLA DISTRICTE MARÍTIM BAIX LA MAR
• FALLA BAIX LA MAR
• SLC PSICÓLOGOS SIN FRONTERAS
• EAPN GALICIA. REDE EUROPEA CONTRA A POBREZA E A EXCLUSIÓN SOCIAL
• CEAR PAÍS VALENCIÀ
• FUNDACIÓN SECRETARIADO GITANO CV
• FUNDACIÓN CEPAIM ACCIÓN INTEGRAL CON MIGRANTES
• ASOCIACIÓN POR TI MUJER
• MAR DE LA SERRANÍA ( COLECTIVO MUJERES ARTISTAS RURALES)
• PLATAFORMA DEL VOLUNTARIADO DE LA CV
• ESPAI OBERT EL MARÍTIM
• COLEGIO OFICIAL DE EDUCADORAS Y EDUCADORES SOCIALES C.V.
• MOVIMIENTO POR LA PAZ
• ALGO NORMAL VALENCIA
• CEAR Alicante
• HOGAR SÍ
• Fundación Novaterra