Et donem la benvinguda a aquesta campanya de sensibilització, impulsada per confrontar la realitat de la pobresa i la desigualtat a la Comunitat Valenciana i convidar a la reflexió més enllà dels prejudicis.
Els missatges i les xifres que sustenten aquesta campanya han estat extrets d’estudis realitzats per EAPN-ES (Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social a l’Estat Espanyol):
- XV Informe sobre l’Estat de la Pobresa. Seguiment dels indicadors de l’Agenda UE 2030 (2025), al qual pots accedir ací: 15è Informe sobre l’Estat de la Pobresa.
- L’Informe AROPE de la Comunitat Valenciana, disponible ací: Informe AROPE 2024 Comunitat Valenciana.
L’indicador AROPE (per les seues sigles en anglès, At Risk Of Poverty and/or social Exclusion) és la principal eina utilitzada per la Unió Europea (UE) per a mesurar i comparar la pobresa i l’exclusió social entre els seus estats membres. Aquest indicador va més enllà de mesurar només els ingressos, incorporant tres dimensions que reflecteixen la realitat multidimensional de la pobresa, en línia amb l’Agenda UE 2030:
-
- <li”>
Taxa de Pobresa
-
- : Mesura la
desigualtat econòmica
-
- . Es refereix a les persones que viuen en llars amb una renda disponible inferior al 60% de la mitjana de la renda nacional (el llindar de pobresa).
<li”>Privació Material i Social Severa (PMSS): Mesura la privació en la vida diària. Considera les persones que no es poden permetre almenys set de tretze carències bàsiques definides per la UE, com no poder mantenir l’habitatge a una temperatura adequada o no poder afrontar despeses imprevistes.
<li”>Baixa Intensitat en la Llar (BITH): Inclou les persones que viuen en llars on les persones adultes en edat de treballar han treballat menys del 20% del seu potencial total d’hores de treball durant l’any anterior.
La Taxa AROPE és el percentatge de població que es troba en almenys una d’aquestes tres situacions. Aquesta taxa AROPE situa la Comunitat Valenciana amb un 29,9% de la població en risc de pobresa i/o exclusió social.
Més información: https://www.eapn.es/estadodepobreza/index.php#tasaarope
El 29,9% de la població a la Comunitat Valenciana es troba en risc de pobresa i/o exclusió social, el que representa més d’1,5 milions de persones. Aquesta xifra és significativament més alta que la mitjana espanyola situada en el 25,8%, una realitat que posa de manifest la greu desigualtat territorial a Espanya. Aquesta disparitat territorial demostra que el lloc on naixes i vius influeix en el teu accés a oportunitats i en el teu benestar. L’informe AROPE 2025 assenyala una clara divisió entre les comunitats autònomes del nord, amb taxes de pobresa més baixes, i les del sud, amb taxes “extraordinàriament elevades”.
Aquesta disparitat no és casual, està relacionada amb la manera en què els territoris es financen, gestionen i distribueixen els recursos, així com amb la inversió social que realitzen.
La lluita contra la pobresa i l’exclusió no és només una qüestió individual, sinó un problema del sistema, una responsabilitat col·lectiva que requereix polítiques territorials justes i una millor redistribució de la riquesa.
Més info: https://www.eapn.es/estadodepobreza/ARCHIVO/documentosInforme_AROPE2024_Comunitat_Valenciana.pdf
La desigualtat és el fonament de la pobresa, i a Espanya la bretxa econòmica continua sent alarmant. L’informe AROPE 2025 confirma que, malgrat algunes millores en els indicadors, el 20% de la població amb més ingressos encara guanya 5,4 vegades més que el 20% més pobre. Aquesta diferència no només és moralment insostenible, sinó que també frena el creixement social i econòmic de tot el país. Aquesta bretxa econòmica no només genera injustícia social, sinó que també limita la mobilitat social.
Per revertir aquesta situació, és fonamental promoure la justícia fiscal i assegurar que el creixement econòmic beneficie a tota la societat, no només a una minoria. Aquesta situació estructural demostra la necessitat d’un sistema que redistribuïsca els recursos de manera equitativa. No totes les persones tenen les mateixes oportunitats des del naixement, per això, és fonamental reflexionar i defensar la importància de construir una societat més justa on les oportunitats no depenguen del teu origen social o econòmic.
Encara que la xifra de persones en situació de pobresa s’haja reduït lleugerament a Espanya, l’informe AROPE ens avisa d’una realitat més preocupant: la intensitat de la pobresa s’ha mantingut. Això vol dir que, tot i que hi ha menys persones considerades pobres, les que ho són es troben cada vegada més lluny del llindar de la pobresa. També significa que les persones que ja es troben en situació de pobresa viuen en condicions cada vegada més precàries, la qual cosa dificulta la seua capacitat per a eixir d’ella. Aquesta dada ressalta la urgència de no centrar-se només en les estadístiques, sinó en les vides de les persones que, malauradament, viuen cada dia amb menys de 965 € al mes. La pobresa no és només un número, és un problema que s’ha d’afrontar amb polítiques públiques sòlides, drets garantits i una xarxa de protecció social forta.
L’informe subratlla una de les paradoxes de l’economia espanyola: el creixement del Producte Interior Brut (PIB) no es tradueix en una reducció de la pobresa. Això és degut al fet que la riquesa generada no es distribueix de manera equitativa i es concentra en poques mans. Aquest missatge desafia la idea que el creixement econòmic per si mateix és la solució a tots els problemes socials.
És crucial que el creixement econòmic s’acompanye de polítiques públiques efectives que redistribuïsquen els recursos perquè arriben també a qui més ho necessita, trencant el cercle de la pobresa. L’objectiu no ha de ser només generar riquesa, sinó assegurar que aquesta arribe a les persones en situació de major vulnerabilitat. Sense polítiques de redistribució i d’inversió social, el creixement econòmic només servirà per a augmentar la bretxa entre les persones més riques i les més pobres.
El problema de la pobresa no es limita només a la falta de feina. L’ocupació és un factor directament relacionat amb les situacions de pobresa, ja que el 38,4% de les persones aturades a Espanya es troben en aquesta situació.
No obstant això, l’informe AROPE 2025 posa el focus en una realitat més complexa: la pobresa laboral. Aquesta afecta una part significativa de la població que, tot i tenir una feina, no aconsegueix arribar a final de mes. En el mercat laboral actual, tenir un lloc de treball no sempre és suficient per a escapar de la pobresa. La precarietat, els baixos salaris, les condicions laborals deficients i la temporalitat són factors que impedeixen que moltes persones amb feina puguin sortir de la pobresa.
Això trenca amb l’estigma que la pobresa està lligada únicament a la desocupació i assenyala la importància de la qualitat de l’ocupació. La solució no passa només per crear més llocs de treball, sinó per garantir un salari digne i uns drets laborals que asseguren un nivell de vida suficient per a totes les persones.
L’accés a una vivenda digna s’ha convertit en un dels principals factors d’empobriment a Espanya, també a la C.Valenciana. Amb lloguers altíssims i sous no tan alts o directament baixos, viure de forma autònoma s’ha convertit en un luxe. El XV Informe sobre l’Estat de la Pobresa d’EAPN – ES 2025 dedica un capítol sencer a aquest problema, destacant com l’augment descontrolat dels preus del lloguer i la concentració de la tinença de l’habitatge han convertit aquest dret fonamental en un luxe.
L’habitatge és un dels principals factors d’empobriment a Espanya, la qual cosa subratlla la importància de garantir aquest dret fonamental per a totes les persones. Per a moltes persones joves, l’habitatge és la barrera principal per a poder emancipar-se, i per a les famílies, és un llast que dificulta el seu desenvolupament. La vivenda no ha de ser una mercaderia, sinó un dret que ha de ser garantit per l’Estat a través de polítiques públiques efectives que regulen el mercat i faciliten l’accés.
Les polítiques públiques tenen un paper crucial en la lluita contra la pobresa. El XV Informe sobre l’Estat de la Pobresa d’EAPN ES 2025 estima que l’estat del benestar i les mesures de protecció social, com l’anomenat “escut social” desenvolupat durant la pandèmia, van evitar que 11,1 milions de persones caigueren en la pobresa o l’exclusió en 2024.
Aquesta dada demostra de forma contundent l’impacte positiu de la inversió social quan es dissenya i s’aplica correctament. Aquesta dada mostra que la inversió social és l’eina més potent per a combatre la pobresa, si es dissenya i s’aplica correctament. No obstant això, l’informe també assenyala que, comparat amb altres països europeus, Espanya encara té un marge significatiu per a millorar i enfortir el seu estat del benestar per a construir una societat més justa i resilient.
Col·laboració i Compromís Lingüístic
Aquesta campanya es possible gràcies al compromís amb la sensibilització social i la dinamització del valencià en l’àmbit acadèmic. El projecte s’ha realitzat amb la col·laboració del Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València i forma part de la concessió d’ajudes a entitats externes per a activitats que dinamitzen l’ús del valencià a la Universitat de València.
