El risc de pobresa i exclusió social augmenta en la Comunitat Valenciana en 2024, afectant a quasi 1,6 milions de persones
La Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social en l’Estat Espanyol (EAPN ES) presenta el XV Informe “L’Estat de la Pobresa 2025”, que analitza l’evolució de l’indicador *AROPE (At Risk Of Poverty and/or Exclusion / Risc de pobresa i/o exclusió social) a la regió entre 2015 i 2024.
En 2024, el 29,9% de la població en la Comunitat Valenciana es troba en risc de pobresa i/o exclusió social, la qual cosa equival a 1.588.000 persones, 45.000 més que l’any anterior quan la taxa va ser del 29,6%. Esta dada situa a la Comunitat Valenciana 4,1 punts percentuals per damunt de la mitjana estatal (25,8%), consolidant-la com l’octava autonomia amb major vulnerabilitat social a Espanya.
Destaquem, a més, que estes dades no contemplen el possible impacte de la DANA del 29 d’octubre en la taxa AROPE, atés que el treball de camp de l’Enquesta de Condicions de Vida en el qual es basa gran part de l’informe es va realitzar entre febrer i maig de 2024.
Esta realitat deixa a la nostra regió molt lluny del compromís adquirit en l’Agenda 2030 de reduir a la mitat la taxa AROPE de 2015, any en què es va registrar un 33,2% de població valenciana en risc de pobresa i/o exclusió. El percentatge per a la consecució de l’objectiu hauria d’haver sigut de 23,2% en 2024, per la qual cosa la desviació és 6,7 punts superior.
La taxa AROPE a la Comunitat Valenciana és més elevada entre els qui viuen en llars amb menors econòmicament dependents (33,1%), entre els qui residixen en zones urbanes (30,2%), els qui tenen vivenda en lloguer a preu de mercat (55,6%), els qui estan en desocupació (58,7%) o entre els qui tenen alguna discapacitat (39,8%).
ELS 3 INDICADORS DE LA TAXA AROPE EN LA COMUNITAT VALENCIANA
• TAXA DE POBRESA:
Afecta al 24,8% de la població en la C.Valenciana. És a dir, 1,318.000 persones tenen ingressos per unitat de consum inferiors al 60% de la renda mitjana a Espanya, això és 965 € mensuals. Este valor suposa 5,1 punts més que el mesurat a nivell estatal (19,7%). Respecte a l’any anterior la taxa de pobresa creix mig punt, és a dir, prop de 50.000 persones més tenen ingressos per davall del llindar de pobresa.
- Pobresa severa: S’eleva al 11,4%, aconseguint a més de 610.000 persones que viuen amb menys de 644 € mensuals. La taxa de pobresa severa augmenta per segon any consecutiu i respecte a 2023 creix 0,7 punts percentuals. La C.Valenciana és la tercera autonomia amb la xifra més elevada.
• PRIVACIÓ MATERIAL I SOCIAL SEVERA (CMSS):
Augmenta per segon any consecutiu i afecta al 9,1% de la població, la qual cosa representa 486.000 persones que no poden afrontar 7 de 13 ítems de consums bàsics establits per la Unió Europea com a calefacció, oci o gastos imprevistos. Enguany creix 0,8 punts, és el segon creixement més accentuat de l’Estat i situa a la nostra autonomia com la quarta amb el valor més elevat per a este indicador.
- Entre els ítems que empitjoren cal destacar el que al·ludix a les persones amb retards en el pagament de gastos relacionats amb la vivenda principal o en compres a terminis (un increment de 3,4 punts percentuals, fins al 15,9%) i el dels qui no poden participar regularment en activitats d’oci (un increment de 3,4 punts percentuals, fins a 15,9%).
- Entre els quals milloren és especialment rellevant la reducció de 4,3 punts de les persones que no poden mantindre l´habitatge a una temperatura adequada durant els mesos d’hivern (el 18,5% de la Comunitat Valenciana).
• BAJA INTENSIDAD DE EMPLEO EN EL HOGAR (BITH):
Son personas entre 0 y 64 años que viven en hogares en los que sus miembros en edad de trabajar sólo consiguen hacerlo por debajo del 20% de su potencial máximo. Incrementa 0,1 puntos porcentuales en el último año, llegando al 8,8% de la población, y afectando a 373.000 personas menores de 65 años.
DESIGUALDAD Y VIVIENDA
• La renda mitjana per persona en la Comunitat Valenciana és de 13.374 €, 1.433 € menys que la mitjana nacional.
• L’índex de Gini se situa en 31,7, el segon més alt de l’Estat, reflectint una creixent desigualtat.
- Indicador que mesura la desigualtat econòmica, i la seua definició es basa en un valor entre 0 i 1 (o 0 i 100) que reflectix la concentració d’ingressos en una població. Un índex de 0 representa la igualtat perfecta (tots tenen els mateixos ingressos), mentres que un valor pròxim a 1 (o 100) indica una desigualtat màxima (una sola persona rep tots els ingressos)
La problemàtica residencial s’ha convertit en un dels principals factors generadors de pobresa. Prenent com a referència el 2014, la C.Valenciana és la tercera autonomia en la qual més ha augmentat el preu del lloguer (un 47,3%), per darrere de Balears (77,6%) i Canàries (un 68,1). El gasto en habitatge representa el 17,5% dels ingressos, però entre la població en pobresa ascendix al 36,9%.
- El 31,9% de les persones en pobresa destinen el 40% o més de la seua renda en habitatge, la qual cosa suposa un gasto elevat.
- El 8,6% de la població viu en condicions de falta d’espai en la vivenda.
EL PAPER DE L’ESTAT
L’informe destaca que sense ajudes ni prestacions socials, la taxa de pobresa en la Comunitat Valenciana es dispararia fins al 46,3%. Fins i tot si es mantingueren únicament les pensions de jubilació i supervivència, la pobresa aconseguiria al 30,7% de la població.
Les transferències socials permeten reduir la pobresa en 21,5 punts percentuals, la qual cosa demostra el seu impacte directe en la millora de les condicions de vida.
En aquest sentit, la presidenta de l’ EAPN Comunitat Valenciana, Lola Fernández subratlla:
«La lluita contra la pobresa requerix polítiques valentes, una estratègia autonòmica integral, una fiscalitat justa perquè els qui més tenen puguen contribuir més, i el compromís de tot l’arc parlamentari. No n’hi ha prou amb el creixement econòmic ni amb l’ocupació si estos no es traduïxen en inclusió, equitat i dignitat».
I conclou:
«Aquest informe és una crida urgent a reforçar la inversió social, garantir l’accés a drets bàsics i prioritzar l’erradicació de la pobresa en l’agenda política valenciana».
