LA POBRESA ES CRONIFICA A ESPANYA I EMPIJORA A LA COMUNITAT VALENCIANA
La Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social en la Comunitat Valenciana, EAPN CV (European Anti-Poverty Network / Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa en la Comunitat Valenciana), analisa els principals resultats de l’avanç del XVI Informe “L’Estat de la Pobresa” d’EAPN-ES, elaborat a partir de les últimes dades de l’Enquesta de Condicions de Vida publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
L’informe confirma que la pobresa i l’exclusió social continuen sent un problema estructural a Espanya. En 2025, el 25,7% de la població —12,6 milions de persones— viu en risc de pobresa i/o exclusió social, una xifra pràcticament idèntica a la de l’any anterior (25,8%). Aquesta estabilitat, malgrat el creixement econòmic i la millora de l’ocupació, evidencia que les polítiques actuals han aconseguit contindre l’empitjorament, però no reduir de manera sostinguda la pobresa, que afecta una de cada quatre persones des de fa més d’una dècada.
En la Comunitat Valenciana, la situació és encara més preocupant. La taxa AROPE empitjora 0,8 punts respecte a 2024 i arriba al 30,7%, situant-se molt per damunt de la mitjana estatal i confirmant una realitat marcada per rendes insuficients, dificultats d’accés a l’habitatge i elevats nivells de desigualtat.
L’HABITATGE, UN FACTOR CLAU D’EMPOBRIMENT
L’avanç de l’informe torna a assenyalar l’habitatge com un dels principals factors de pobresa i exclusió social, especialment en el cas del lloguer a preu de mercat..
Segons el règim de tinença, la taxa de pobresa augmenta 0,8 punts entre les persones que viuen de lloguer, i arriba a xifres alarmants: el 32,6% de la població que viu de lloguer a preu de mercat es troba en situació de pobresa. Esta taxa més que duplica la de les persones que viuen en una vivenda en propietat, que se situa en el 14,5%.
Aquestes dades evidencien que l’accés i el manteniment de l’habitatge s’ha convertit en un element central de vulnerabilitat, fins i tot per a persones amb ocupació o ingressos regulars. Des d’EAPN s’insistix que l’habitatge ha de deixar de tractar-se com un bé de mercat i garantir-se com un dret, la qual cosa exigix polítiques estructurals: ampliació del parc públic de lloguer social, control de preus, protecció davant desnonaments sense alternativa habitacional i consolidació d’estes mesures com a part estable de l’escut social.
POBRESA INFANTIL: MILLORES INSUFICIENTS DAVANT D’UNA EMERGÈNCIA ESTRUCTURAL
L’informe arreplega una lleu millora de la pobresa infantil, però la situació continua sent profundament preocupant. Un de cada tres xiquets, xiquetes i adolescents a Espanya (2,7 milions) continua en risc de pobresa i/o exclusió social.
Des d’EAPN es subratlla que estes millores no són suficients ni equitatives, ja que la pobresa infantil continua colpejant amb especial duresa les famílies més vulnerables, en particular les famílies monoparentals (50,6%). Per això, la Xarxa insistix en la urgència d’abordar la pobresa infantil de manera estructural, mitjançant polítiques específiques com la prestació universal per criança, que garantisca ingressos suficients i estables per a totes les famílies amb menors.
LA COMUNITAT VALENCIANA: EMPITJOREN ELS INDICADORS CLAU I S’AGREUJA LA DESIGUALTAT
En la Comunitat Valenciana, l’avanç de l’informe dibuixa un escenari especialment preocupant. La taxa AROPE augmenta 0,8 punts respecte a 2024 i se situa en el 30,7%, molt per damunt de la mitjana estatal. Al seu torn, la taxa de pobresa puja fins al 26%.
Encara que alguns indicadors mostren lleugeres millores —com la baixa intensitat en l’ocupació (7,9 %) o la carència material i social severa (6,9 %)—, la situació global continua sent de elevada vulnerabilitat social.
- Carència material i social severa: la precarietat del dia a dia
En la Comunitat Valenciana persistixen greus dificultats en aspectes bàsics de la vida quotidiana:
- El 37,1% no pot afrontar gastos imprevistos.
- El 33,8% no pot permetre’s anar de vacacions fora de casa almenys una setmana a l’any.
- El 26,7% no pot substituir mobles espatllats o vells.
- El 13,1% no pot gastar una xicoteta quantitat de diners en si mateixa cada setmana.
Estes dades reflectixen una precarietat estructural que limita les oportunitats de vida i augmenta el risc d’exclusió social.
- Rendes baixes i desigualtat extrema
La renda neta mitjana per persona en la Comunitat Valenciana en 2025 era de 14.017 euros, una de les més baixes de l’Estat, fet que condiciona greument les condicions de vida de milers de persones.
A més, la Comunitat Valenciana presenta un dels nivells de desigualtat més elevats del país:
- Índex de Gini: 31,8, el tercer més elevat després de Ceuta i Melilla. Este indicador mesura com es distribuïxen els ingressos: com més alt és, major és la desigualtat.
- Índex S80/S20: 5,8, també el tercer més alt de l’Estat, que indica que el 20 % de la població amb majors ingressos percep quasi sis vegades més que el 20 % amb menors ingressos.
Des d’EAPN CV insistim que les dades de l’avanç de l’informe AROPE són clares: sense polítiques estructurals no hi haurà una reducció real de la pobresa i l’exclusió social. Garantir el dret a l’habitatge, protegir de manera efectiva la infància, assegurar rendes suficients i consolidar un escut social estructural no és una opció, sinó una responsabilitat pública.
Combatre la pobresa exigix voluntat política, redistribució de la riquesa i un enfocament basat en els drets humans, perquè cap persona quede arrere.
Què mesura la taxa AROPE?
La taxa AROPE és el principal indicador utilitzat en la Unió Europea per a mesurar la pobresa i l’exclusió social. No es basa en un únic factor, sinó que combina tres dimensions complementàries, la qual cosa permet reflectir situacions de vulnerabilitat que no sempre s’expliquen només pels ingressos.
Una persona es considera en risc de pobresa o exclusió social si complix almenys una d’estes tres condicions:
- Risc de pobresa: ingressos insuficients per a una vida digna
La taxa de pobresa identifica les persones els ingressos de les quals se situen per davall del 60 % de la renda mitjana. En 2025, això significava viure amb menys de 1.018 euros mensuals per unitat de consum.
- Baixa intensitat en l’ocupació en la llar (BITH): precarietat laboral estructural
L’indicador de baixa intensitat en l’ocupació (BITH) es referix a persones de 0 a 64 anys que viuen en llars on els membres en edat de treballar han treballat menys del 20 % del seu potencial laboral total durant l’any de referència.
- Carència material i social severa (CMSS): la pobresa que es viu en el dia a dia.
La carència material i social severa (CMSS) mesura la impossibilitat d’accedir a béns, servicis i activitats considerades bàsiques per a una vida digna. Una persona es troba en esta situació quan no pot permetre’s almenys 7 dels 13 ítems establits a nivell europeu.
Estos ítems inclouen, entre altres, afrontar gastos imprevistos, mantindre la vivenda a una temperatura adequada, disposar d’una alimentació suficient, substituir mobles en mal estat, tindre connexió a internet, gastar una xicoteta quantitat de diners en si mateixa o poder anar de vacacions fora de la llar almenys una setmana a l’any.
